Festival de la Paraula, un cel blau per sostre.

Imatge

El cap de setmana 18 i 19 de març, marxem cap al 5è Festival de la Paraula de la Riera d’Agrès.

L’Any passat va ser una experiència tan bonica, que aquest any, no me la volia perdre de cap de les maneres.

Aquí us deixo el resum, per si vols ficar-hi el nas.

Un món rodó i preciós, on la gent que creu que això que fem amb les paraules no serveix per a res, no hi té cabuda!

Un cel blau per sostre,
un mar sovint tan serè,
un món rodó i preciós,
què més puc voler?

Ainnss…. quin gust llegir …ÁBRETE MODERNO!

Imatge


“Fue entonces cuando apareció Mon Mas y paró la lluvia. Así, como una hechicera. Contó que una vez hubo un día que no salió el sol. Todos –humanos y animales– estaban tremendamente nerviosos.
En este cuento, primOn_abrete modernomero un pájaro sobre una rama, más tarde un erizo, luego el yeti… y a final hasta una cantante de ópera prestaban su voz cantarina al reclamo de esta causa: devolver el sol al cielo. Los niños del público piaron, lanzaron pinchos al cielo y cantaron con Mon Mas. Ver para creer: salió el sol”

I el més més més xulo de tot …. compartir-ho amb uns grans professionals.
Guadalajara té un batec que m’enamora.

Seguim … SOOOOOOOOL!
I Ábrete MOderno!!!!!!

Maratón de cuentos de Guadalajara

Imatge

Si m’haguessin preguntat:
– Quan va ser la darrera vegada que vas fer quelcom per primera vegada?
Anar a la Marató de contes de Guadalajara, va ser tota una experiència!!! Amb Som3d3 ens van sel.leccionar com a “inauditos” i fer un tastet de “Recetas para curiosos con apetito” ens va permetre tornar a “Los Viernes de cuento”.

I mireu quina crítica méeeeeeeeeeees xula : http://www.guadalajaradiario.es/ocio-y-cultura/3704-este-viernes-arrranca-los-viernes-de-los-cuentos

_DSC3692a

_DSC3694a

Guadalajara

IGS015

Marato 1

MTRB 005

La Pippa i la mOn

Imatge

La Pippa i la mOn

La Pippa em fa fer un regal preciós a l’acabar la sessió de contes a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu.
Es va apropar i em va mostrar el seu catàleg d’aplaudiments.
– Quieres conocer el Aplauso chiquito? y este es mi aplauso de mariposa y este el aplauso de abrazo.

Sorpresa : ulls esbatanats i boca oberta .

La Pippa em va fer feliç!

I potser ella no ho sap encara però…El fet d’aplaudir és un acte completament espontani que ve de temps pretèrits. Els grecs i els romans ja aplaudien al teatre, als discursos, als concerts com a signe d’aprovació del fet que acabaven de presenciar. Que aquesta manifestació corporal és de caràcter instintiu és molt evident, des del moment que aplaudeixen els nadons i els mateixos ximpanzés quan estan contents o els agrada alguna cosa.
De la mateixa manera que a la vida hi ha mesura per a tot, entenc que a l’hora d’aplaudir també hi hauria d’haver nivells.
No sempre la totalitat de la manifestació cultural que acabem de veure ens plau, però aplaudim, de forma moderada, perquè reconeixem l’esforç o la feina, sovint ben feta, dels artistes.
Així doncs, aplaudint, demostrem el nivell d’acceptació que ens provoca el que acabem de veure. Si aplaudim molt, fort i de forma prolongada, donarem a entendre que l’espectacle ens ha agradat. Si aplaudim moderadament i durant una estona ajustada, donarem a entendre que l’espectacle ha estat correcte. Si aplaudim poc i poca estona, voldrà dir que la cosa ens ha agradat poc.

La Pippa tota remenuda és una gran inventora.
Qui sap si d’aquí uns anys, als teatres, concerts, sessions de contes… el públic aplaudirà chiquito per fer veure a l’artista que ha de seguir treballant o bé aplaudirà papallona quan l’espectacle l’ha fet volar i si hem aconseguit tocar la seva ànima ens regalaran un aplauso de abrazo.