Plantem poesia

Parcs i biblioteques… naturalment! conclou el seu projecte Plantem poesia. Us convidem a passar per totes les biblioteques que hi han participat i a veure com han plantat els seus poemes.

No deixeu mai d’admirar la poesia i visitar les biblioteques!

Les Faules de La Fontaine

Un projecte d’aquets bonics que poc a poc, faula a faula, treu el cap al món.

5 veus amigues, 20 faules de La Fontaine Patricia McGill, en Yoshi Hioki, l’ Ada Cusidó, en Blai Senabre Ribes i la Lídia Clua Serra

A la Mercè Rubí gràcies infinites, per ser-hi sempre!!!…

https://genius.diba.cat/la-fontaine-i-les-faules

Primer receptari per a dracs del món

Primer receptari per a dracs del món

Primer receptari per a dracs del món

Parets ja té el Primer receptari per a dracs del món 

L’Ajuntament ha sumat escoles, biblioteques, artistes i restauradors per fer un llibre de receptes bestial

Les escoles de Parets exposen el Primer receptari per a dracs del món, un conjunt de receptes creatives per omplir la panxa de les feres. Les exposicions que acullen els centres educatius inclouen els menús que els nens i nenes van preparar per atipar el drac de Sant Jordi i evitar que es cruspís cap vilatà. A més, s’hi pot consultar el Llibre de Coc que agrupa totes les receptes de cada escola. Cada recepta conté els ingredients i els passos a seguir així com l’ingredient impossible i una música per acompanyar la menja. 

L’alcalde, Francesc Juzgado; la vicealcaldessa i regidora d’Educació, Casandra Garcia; i el regidor de Cultura, Francesc de la Torre, van inaugurar ahir les mostres a les escoles. A les visites també els van acompanyar els artistes locals que han il·lustrat els menús i els restauradors que els han cuinat. 

L’Ajuntament va unir les escoles, les biblioteques, els artistes visuals i els restaurants del municipi per confeccionar el Primer receptari per a dracs del món. La narradora oral i ideòloga del projecte, Mon Mas, va difondre un vídeo als centres educatius del municipi per informar que s’havia detectat la presència del drac a l’espai natural de Gallecs i demanar ajuda als nens i nenes perquè escrivissin receptes per embotir el drac. 

Per escriure les receptes, dos especialistes en alimentació draconiana, en Rovirix i la MCGila, van visitar totes les aules, des de P3 fins a 6è de Primària. Els dos personatges van explicar secrets sobre bèsties alades, escamades i d’alè fètid i van repartir una postal perquè cada infant escrivís el seu plat. A continuació, cada escola va escollir un menú complet que la representés, amb primer plat, segon i postres. 

La Biblioteca Can Butjosa i la Biblioteca Can Rajoler també van col·laborar per proveir informació als infants amb guies de lectura. A més, van ambientar els seus espais per documentar la presència del drac al municipi. 

El dia 23 d’abril, la Mon Mas va contactar a través d’un missatge de vídeo amb els nens i nenes per explicar-los que havien aconseguit l’objectiu: el drac havia marxat de Parets amb la panxa ben plena gràcies als plats elaborats amb les seves receptes. 

Posteriorment, un grup d’artistes locals format per Alba Ginesta, Gerard Martí Figueroa, Maria Josep Figueroa Naqui, Iris Paris i Marc Vila van il·lustrar els menús seleccionats de cada escola. 

Finalment, els menús estrella s’han imprès en gran format i ara es poden veure als centres educatius, juntament amb el Llibre de Coc amb totes les receptes. Per tancar el projecte, els restauradors del bar La Pérgola, el bar La Plaça, el restaurant Can Parera, el restaurant El Jardí i el restaurant El Racó de les Brases, han cuinat els plats dels menús seleccionats i els ha dut a les escoles. 

Els centres educatius que han participat en la iniciativa són: l’Escola ACESCO, l’Escola Municipal Pau Vila, l’Escola Lluís Piquer, l’Escola Pompeu Fabra i l’Escola Vila Parietes. 

Podeu escoltar el podcast de RAP107 de les inauguracions. 

A continuació podeu veure les il·lustracions dels menús estrella i totes les receptes de cada escola. 

Al final de la pàgina hi trobareu les fotografies de les inauguracions. Les podeu descarregar a la galeria de Flickr.

Menú Bestial Escola ACESCO - Iris Paris

Menú Bestial Escola ACESCO – Iris Paris

Escola ACESCO

A continuació podeu veure les receptes dels alumnes de l’escola ACESCO:

Primer receptari (ACESCO – Cicle Inicial)

Primer receptari (ACESCO – Cicle Infantil)

Primer receptari (ACESCO – Cicle Mitjà)

Primer receptari (ACESCO – Cicle Superior)

Finalment, el Bar La Pérgola ha elaborat el menú estrella de l’escola.

Menú Bestial Escola Municipal Pau Vila - Gerard Martí Figueroa

Menú Bestial Escola Municipal Pau Vila – Gerard Martí Figueroa

Escola Municipal Pau Vila

A continuació podeu veure les receptes dels alumnes de l’escola Pau Vila:

Primer receptari (Pau Vila – Cicle Inicial)

Primer receptari (Pau Vila – Cicle Infantil)

Primer receptari (Pau Vila – Cicle Mitjà)

Primer receptari (Pau Vila – Cicle Superior)

Finalment, el Restaurant El Racó de les Brases ha elaborat el menú estrella de l’escola.

Menú Bestial Escola Lluís Piquer - Maria Josep Figueroa

Menú Bestial Escola Lluís Piquer – Maria Josep Figueroa

Escola Lluís Piquer

A continuació podeu veure les receptes dels alumnes de l’escola Lluís Piquer:

Primer receptari (Lluís Piquer – Cicle Inicial)

Primer receptari (Lluís Piquer – Cicle Infantil)

Primer receptari (Lluís Piquer – Cicle Mitjà)

Primer receptari (Lluís Piquer – Cicle Superior)

Finalment, el Restaurant El Jardí ha elaborat el menú estrella de l’escola.

Menú Bestial Escola Pompeu Fabra - Alba Ginesta

Menú Bestial Escola Pompeu Fabra – Alba Ginesta

Escola Pompeu Fabra

A continuació podeu veure les receptes dels alumnes de l’escola Pompeu Fabra:

Receptari Escola Pompeu Fabra (Cicle Inicial)

Receptari Escola Pompeu Fabra (Cicle Infantil)

Receptari Escola Pompeu Fabra (Cicle Mitjà)

Receptari Escola Pompeu Fabra (Cicle Superior)

Finalment, el Restaurant Can Parera ha elaborat el menú estrella de l’escola.

Menú Bestial Escola Vila Parietes - Marc Vila

Menú Bestial Escola Vila Parietes – Marc Vila

Escola Vila Parietes

A continuació podeu veure les receptes dels alumnes de l’escola Vila Parietes:

Receptari Escola Vila Parietes (Cicle Inicial)

Receptari Escola Vila Parietes (Cicle Infantil)

Receptari Escola Vila Parietes (Cicle Mitjà)

Receptari Escola Vila Parietes (Cicle Superior)

Finalment, el Bar La Plaça ha elaborat el menú estrella de l’escola.

‘A CONTRACORRENT’, PER TXELL BONET

Mon Mas, narradora oral: “Els contes fan un parèntesi a la teva vida”

La narradora Mon Mas / MARC ROVIRA
La narradora Mon Mas / MARC ROVIRA

“Jo vivia sobre l’Elèctric Bar de Gràcia, i una nit hi feien una sessió de contes. Hi entro i de sobte es va aturar el meu temps, que de fet és tot el que fan els contes: un parèntesi a la teva vida. Si el narrador aconsegueix que t’entri la metàfora del conte, s’atura el que estàs pensant, d’on vens i on vas. Vaig sortir d’allà dient: «Jo ja sé què vull ser»”.

La Mon Mas havia estudiat treball social, especialitzada en salut mental i drogodependències. Li interessava l’àmbit penitenciari: “Ho havia mitificat. Volia treure la part bona de la gent que havia quedat amagada pel delicte. No em crec que s’hagi d’estar privat de llibertat, hi ha altres maneres. Privar del vincle amb l’altre no soluciona res. Però no hi vaig durar ni dos dies, vaig demanar canvi de pràctiques perquè no em veia en aquell sistema castrador. N’hi havia que al sortir havien delinquit altre cop perquè no suportaven la llibertat. Amb el temps hi he tornat com a narradora oral i ho he fet pels nens i les famílies. Els contes els fan viatjar a una altra realitat. De fet, l’Associació de Narradors i Narradores té un programa a les presons”.

Quan veus la Mon dalt d’un escenari, notes com s’ha format en teatre, clown, gest, veu, cant. Als seus inicis feia molt teatre de carrer: “Per això la manera com jo explico contes és molt enèrgica, perquè m’havia de guanyar el carrer. Amb el conte em vinculo amb el món i el públic. Per això és tan difícil explicar a través d’una pantalla. No veure l’altre em fa que el conte neixi mort, o com si el tingués endollat a un respirador. El primer espectacle que vaig fer a la xarxa, Bruixes, ogres i monstres, parla de la por, i era la meva por de narrar així. També em feia por pensar què passaria amb el meu ofici i la meva família. Però només si un conte emociona el narrador, pot emocionar els espectadors. Els contes són per a tothom, no hi entenen d’edats. I cadascú es queda amb el bocí de la història que és significatiu per a ell. Els contes tradicionals poden semblar políticament incorrectes, però tenen un seguit de símbols que són al subconscient i s’han d’interpretar. Al principi no ho sabia i em negava a explicar-los. ¿Que t’has de casar amb el príncep per convertir-te en princesa? ¿Convertir-te en rei? Un malefici? Vaig cometre un gran error”.

Potser els que vagin avui i demà a les 18 h a escoltar a la Mon Mas al Casal de Barri La Pau de Sant Martí, si desgranen aquesta simbologia, veuran el conte clàssic amb uns altres ulls: “El foc: al voltant del foc les coses crues es coïen, és a dir, es crea comunitat. La pell d’ase o de granota que et cobreix: simbolitza els encanteris, que necessiten un temps. Hem deixat de banda el temps de les coses, però cal un temps per integrar i actuar. Els casaments, esdevenir rei o reina: són canvis d’estatus, són rituals de pas. Cal superar un seguit de proves per canviar d’estatus. El bosc: l’aventura, el que està prohibit. Per tant, entrar al bosc és saltar-se les prohibicions, i si t’aventures a deixar que et passin coses, te’n passaran. El llop: les pors i la part més visceral d’un mateix, a la qual t’has d’enfrontar, o l’enemic, el desconegut. El llop pot ser el coronavirus, no cal fer-ne un conte expressament, o El flautista d’Hamelín, que explica la necessitat d’antídot. I com et deia, els contes sobretot ens parlen de la necessitat d’aturar-nos. L’heroi o heroïna sempre s’ha d’aturar, només així pot trobar el camí. La bella dorment és un exemple de ritual de pas. També s’explica a l’Àfrica! T’has de quedar adormida un temps per esdevenir dona. Si es miressin des d’aquesta òptica, potser no caldria buidar les biblioteques de contes tradicionals”.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. Però els nens sempre volen que tornis a començar, pel plaer de la repetició: “L’única cosa que demana el conte és tornar a ser explicat. I si es modifica alguna cosa, se n’adonen. El conte els dona seguretat”.

Tot i res

A Mil tomates y una rana. Historia de un huerto mínimo de l’Alex Nogués Otero i Samuel Castaño #abuenPaso. Llegia:”Las palabras cultura y cultivo se parecen mucho y no por casualidad. La cultura no deja de ser un proceso de sembrado, cuidado y recolección de ideas, conocimientos y tradiciones”

Sense adonar-me’n a les mans m’hi han brotat històries.Ara a l’hort tot va mes lent, la tardor ens ha portat el fred i s’ha menjat el sol. S’ha endut l’esclat de l’estiu i el canvi a cada instant….I jo m’he tallat els cabells, he tornat a pujar a l’escenari, lenta i espectant. M’observo en la diferència d’allò que sembla igual.

“Pienso en una semilla. Es casi nada. Pero en su interior duerme una tomatera… Todo en la nada”

Il. Lustració #Mawinamar