‘A CONTRACORRENT’, PER TXELL BONET

Mon Mas, narradora oral: “Els contes fan un parèntesi a la teva vida”

La narradora Mon Mas / MARC ROVIRA
La narradora Mon Mas / MARC ROVIRA

“Jo vivia sobre l’Elèctric Bar de Gràcia, i una nit hi feien una sessió de contes. Hi entro i de sobte es va aturar el meu temps, que de fet és tot el que fan els contes: un parèntesi a la teva vida. Si el narrador aconsegueix que t’entri la metàfora del conte, s’atura el que estàs pensant, d’on vens i on vas. Vaig sortir d’allà dient: «Jo ja sé què vull ser»”.

La Mon Mas havia estudiat treball social, especialitzada en salut mental i drogodependències. Li interessava l’àmbit penitenciari: “Ho havia mitificat. Volia treure la part bona de la gent que havia quedat amagada pel delicte. No em crec que s’hagi d’estar privat de llibertat, hi ha altres maneres. Privar del vincle amb l’altre no soluciona res. Però no hi vaig durar ni dos dies, vaig demanar canvi de pràctiques perquè no em veia en aquell sistema castrador. N’hi havia que al sortir havien delinquit altre cop perquè no suportaven la llibertat. Amb el temps hi he tornat com a narradora oral i ho he fet pels nens i les famílies. Els contes els fan viatjar a una altra realitat. De fet, l’Associació de Narradors i Narradores té un programa a les presons”.

Quan veus la Mon dalt d’un escenari, notes com s’ha format en teatre, clown, gest, veu, cant. Als seus inicis feia molt teatre de carrer: “Per això la manera com jo explico contes és molt enèrgica, perquè m’havia de guanyar el carrer. Amb el conte em vinculo amb el món i el públic. Per això és tan difícil explicar a través d’una pantalla. No veure l’altre em fa que el conte neixi mort, o com si el tingués endollat a un respirador. El primer espectacle que vaig fer a la xarxa, Bruixes, ogres i monstres, parla de la por, i era la meva por de narrar així. També em feia por pensar què passaria amb el meu ofici i la meva família. Però només si un conte emociona el narrador, pot emocionar els espectadors. Els contes són per a tothom, no hi entenen d’edats. I cadascú es queda amb el bocí de la història que és significatiu per a ell. Els contes tradicionals poden semblar políticament incorrectes, però tenen un seguit de símbols que són al subconscient i s’han d’interpretar. Al principi no ho sabia i em negava a explicar-los. ¿Que t’has de casar amb el príncep per convertir-te en princesa? ¿Convertir-te en rei? Un malefici? Vaig cometre un gran error”.

Potser els que vagin avui i demà a les 18 h a escoltar a la Mon Mas al Casal de Barri La Pau de Sant Martí, si desgranen aquesta simbologia, veuran el conte clàssic amb uns altres ulls: “El foc: al voltant del foc les coses crues es coïen, és a dir, es crea comunitat. La pell d’ase o de granota que et cobreix: simbolitza els encanteris, que necessiten un temps. Hem deixat de banda el temps de les coses, però cal un temps per integrar i actuar. Els casaments, esdevenir rei o reina: són canvis d’estatus, són rituals de pas. Cal superar un seguit de proves per canviar d’estatus. El bosc: l’aventura, el que està prohibit. Per tant, entrar al bosc és saltar-se les prohibicions, i si t’aventures a deixar que et passin coses, te’n passaran. El llop: les pors i la part més visceral d’un mateix, a la qual t’has d’enfrontar, o l’enemic, el desconegut. El llop pot ser el coronavirus, no cal fer-ne un conte expressament, o El flautista d’Hamelín, que explica la necessitat d’antídot. I com et deia, els contes sobretot ens parlen de la necessitat d’aturar-nos. L’heroi o heroïna sempre s’ha d’aturar, només així pot trobar el camí. La bella dorment és un exemple de ritual de pas. També s’explica a l’Àfrica! T’has de quedar adormida un temps per esdevenir dona. Si es miressin des d’aquesta òptica, potser no caldria buidar les biblioteques de contes tradicionals”.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. Però els nens sempre volen que tornis a començar, pel plaer de la repetició: “L’única cosa que demana el conte és tornar a ser explicat. I si es modifica alguna cosa, se n’adonen. El conte els dona seguretat”.

Tot i res

A Mil tomates y una rana. Historia de un huerto mínimo de l’Alex Nogués Otero i Samuel Castaño #abuenPaso. Llegia:”Las palabras cultura y cultivo se parecen mucho y no por casualidad. La cultura no deja de ser un proceso de sembrado, cuidado y recolección de ideas, conocimientos y tradiciones”

Sense adonar-me’n a les mans m’hi han brotat històries.Ara a l’hort tot va mes lent, la tardor ens ha portat el fred i s’ha menjat el sol. S’ha endut l’esclat de l’estiu i el canvi a cada instant….I jo m’he tallat els cabells, he tornat a pujar a l’escenari, lenta i espectant. M’observo en la diferència d’allò que sembla igual.

“Pienso en una semilla. Es casi nada. Pero en su interior duerme una tomatera… Todo en la nada”

Il. Lustració #Mawinamar

Hem fet un pacte

L’Ahmed té 9 anys i vol ser científic, es passa moltes tardes a la biblioteca llegint “coses-interessants-que-poca-gent-sap”, em diu. El seu pare és pescador a Calella i pel seu aniversari li va demanar unes sabates de cordons, negres i lluents. Me les va ensenyar i somreia. Li agraden també les camises i els pantalons  de pinces.. de tant en tant, es presenta al club de lectura tot pinxo.

norura tot pinxo.

Avui m’ha explicat que quan sigui gran anirà a Oxford o Cambridge a estudiar i serà important xq farà una gran descoberta.

Hem fet un pacte, la seva primera conferència, me la dedicarà. Jo li he dit que em guardi una cadira a primera fila.

– Millor – em diu- ha seràs velleta i et costarà veure-hi de lluny.

#cosesexcepcionals

Constel.lacions a la Fundació Miró

Vídeo

Un quadre no s’acaba mai, tampoc es comença mai, un quadre és com el vent: alguna cosa que camina sempre, sense descans.

El passat mes de gener vaig ser a la Fundació Miró, m’hi van acompanyar la Gina Clotet, l’Ada Cusidó i en Yoshi Hioki

Ens ha arribat aquest rebonic resum del batec de la sessió, mireu i gaudiu-ne!

Activitats familiars – Constel·lacions:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=6&v=leNOY5p6pWY

“Vint-i-dos”, la nova sessió per Sant Jordi.

Per Sant Drac, sempre tenim EstReeNaaa!

La nova sessió “Vint-i-dos”, és una volta més a la llegenda, i ja en van cinc!  M’apassiona versionar i redescobrir la nostra llegenda més popular. Ep! serè fidel al ferotge Drac, a Sant Jordi de cor de nata, mèl i cotó, al sacrifici de la Princesa, a l’abril, on cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil.  Però.. però… us aviso, serà tot un western de ciència ficció, hi apareixeran una colla d’indis  de les planures i  cawboys, però… però… també ovnis i al·lienìgenes … i d’altres personatges curiosos.

Si ho voleu descobrir, veniu a escoltar i fer safafreig:

  • Vint-i-dosbty

Què hi ha al darrere del gran dia? Quins secrets s’amaguen a la Cort Reial?
El  vint-i-dos d’abril,  el rugit del drac la terr
a va fer tremolar, els veïns  inquiets, se’n van adonar, la bèstia tenia massa gana.  El vent, el sol i el  Rei de por es van amagar i de cop, tot gris es va tornar.

La princesa  rumia que rumiaràs, a un arbre es va enfilar,  pensa que pensaràs, un pla va elaborar, cavil.la que cavil·laràs a Sant Jordi va avisar i junts, aquesta llegenda van engendrar.

  •  18 i 19 d’abril a la Biblioteca Ilturo, sessió matinal i escolar.
  • 24 d’abril a la Biblioteca de Can Rajoler de Parets del Vallès a les 18h
  • 26 d’abril a la Biblioteca Zona Nord, sessió matinal i escolar.
  • 26 d’abril a la Biblioteca Josep Pla de Sant Pere de Ribes a les 18h