CREC de la Tina Vallès

Hi ha vegades que reps un missatge i fas crec!:

Hola, Mon! bon any! Et volia fer una consulta especial per a un bolo també especial… em dones un correu electrònic i t’escric? 🙂

I t’arriben les galerades d’un llibre fantàstic protagonitzat per una branca avorrida de tant de silenci, que decideix que havia de fer alguna cosa, i per això crec! Trencar amb tot, començant pel tronc que la sostenia.

La presentació va ser a la  Llibreria Al.lots   ❤ ❤ ❤ on no  hi cabia ni una agulla!!! Mil gràaaaaaaaaaacies a totes les branques que ens van acompanyar en aquesta aventura!!!          Als amics i amigues de  la Tina Vallès, (autora del llibre, de qui en sóc molt fan) a les seves bessones que  m’emportaria de públic a tots els bolos. A l’Alicia, l’editora de Kireei, a qui va ser un plaer conèixer i a en Biel, el seu fill,  que em mirava amb cara de : “aquestatiaestàboja” i em faltar posar cara a la mestressa de les  Il·lustracions Alicia Baladan .

I finalment, vull donar les super gràaaaaaaacies als meus amics i amigues, grans i petits, dir-vos que  vaig ser immensament feliç de sentir-vos tan a prop i que la vostra rialla permanent va ser un regal.

CREC tina Valles

Xavi Simó

A la Paula Jarrín, a la seva filla, una fantàstica gallina i al seu teenager, de cor, gràcies! I voldria compartir el que va escriure al seu blog sobre “Crec” i no hi puc estar més d’acord.

Et definirà, les lectures que et portis amb tu, parlaran de tu. I vet aquí que la Tina això ho sap molt bé. Sense pretensions, sense adoctrinaments –en el sentit genuí de la paraula- trama una petita historia per parlar de silencis, de sorolls, de malcarats, d’un poble, d’una campana i un campanar, per parlar en segona lectura, de tu, de mi, de la ciutat que ens envolta, de quins silencis ens acompanyen i quins sorolls ens persegueixen –o a l’inrevés. I quan parles al cor des del cor, tot és màgia, i la literatura ocupa el lloc que li escau, el pur plaer dels ulls i el cap. Un “cachito” de paper que parla de tu i amb tu.

El dissabte 17 de febrer jo vaig fer crec! com la branca, sí! em vaig desprendre de l’arbre i vaig fer camí.

Jorge Martínez

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s