Les coses que es veuen quan s’està una mica quiet

Avui mandrejava  dins la cova i  mirava l’arxiu de fotos d’aquest any,  allò que fas moltes vegades per no fer el que realment necessites fer.  Aquesta manera meva d’obrar porta per nom : procrastinació (paraula derivada del llatí pro: “endavant” i cras: “demà”) és l’acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s’han d’atendre per altres més irrellevants i agradables.

Qui em coneix sap que sóc una amant de les selfies i en tinc tantes!!! Cada fotografia és un bocinet d’història viscuda, un haver aturat  la roda del temps per disposar d’un record fet paraula. Tot procrastinant he tingut l’oportunitat d’embarcar-me en un viatge, de sobte m’he vist a alta mar, a l’altra banda dels oceans domesticats,  guerrejant lluny del niu,  lluitant contra lleuger balanceig de l’imprevist, buscant el nom dels vents. Quan he acabat, m’he trobat enfora del vell mapa, lluny de tothom i he pensat, prooouuuu de bolero, proou!  què caram ha estat un any galanxó!

cap mar

I el 2017 s’acaba però m’esperen unes setmanes carregades de contes per acomiadar l’any dels meus 40 i encetar-ne un altre.

Si us ve de gust tenim temps de mirar-nos:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s