L’allunatge

Del 6 al 8 d’abril vaig ser a Logronyo, una terra de bon vi i bona gent, amb els companys de Zarándula, tota jo era un sac de nervis.

M’esperaven sessions per a públic infantil i familiar a les biblioteques de Navarrete, Logronyo i los sábados de cuento a una escola molt molona de la ciutat, que obre el dissabte i els nens i les nenes s’apunten a escoltar contes amb un entusiasme indescriptible.

M’esperaven quilòmetres i més quilòmetres d’aprenentatge de mi, allunar-me al mític cafè de la Luna per on han passat en 25 anys,  un grapat de narradors i narradores a qui admiro.

Somreia i em tremolava la boca, vaig explicar a la velocitat de l’Apolo 11, sentia que en un moment o altre sortiria disparada de l’òrbita lunar… però no, no va passar! Atreta per la suau gravetat de la lluna, la força de les històries i del magnífic públic em vaig poder subjectar dempeus a l’escenari. Flotar lliurement al buit de l’espai fou un assoliment sorprenent, que no podrè oblidar. He descobert que la  Luna no té atmosfera i el so no pot desplaçar-se, deu ser per això  que hi reganava un  silenci absolut .

Senitr-se viva, compartir cartell amb l’Alicia, en Pablo i la Shere, converses amb en Carles i la Sònia, aprendre de vins, perdre’m a la ciutat, escoltar-se i no rendir-se…. tot en 3 dies!

I tot i que a les fotos i apareixo tota sola, amb mi, allà a la Luna, hi havia tantes persones que em vaig endur i que em van pensar que ara mateix només puc escriure : Gràcies!Gràcies!Gràcies!

“Aquí base Tranquil.litat. L’Àliga ha allunat”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s