Ainnss…. quin gust llegir …ÁBRETE MODERNO!

Imatge


“Fue entonces cuando apareció Mon Mas y paró la lluvia. Así, como una hechicera. Contó que una vez hubo un día que no salió el sol. Todos –humanos y animales– estaban tremendamente nerviosos.
En este cuento, primOn_abrete modernomero un pájaro sobre una rama, más tarde un erizo, luego el yeti… y a final hasta una cantante de ópera prestaban su voz cantarina al reclamo de esta causa: devolver el sol al cielo. Los niños del público piaron, lanzaron pinchos al cielo y cantaron con Mon Mas. Ver para creer: salió el sol”

I el més més més xulo de tot …. compartir-ho amb uns grans professionals.
Guadalajara té un batec que m’enamora.

Seguim … SOOOOOOOOL!
I Ábrete MOderno!!!!!!

Festivalsss!

mon_camino de la isla de los onix
A principi d’any vaig llegir : Cuando fué la última vez que hiciste algo por primera vez???

I certament, aquest ofici m’ha portat a viatjar a pobles, poblets i ciutats que no havia trepitjat mai, compartir escenari amb professionals als que admiro i conèixer GrAns persones.

LÉGOLAS COLECTIVO ESCÉNICO http://www.legolas.com.es/Alcala-cuenta-2014.htm em va convidar a L’ALCALÀ CUENTA. No us puc explicar amb paraules tot el que vaig sentir en rebre la trucada de la Carmen. Emoció és poc!
Del 25 al 27 d’abril vaig ser a la que els romans van batejar com a Complutum.
Començar la meva aventura narrativa fora de terres catalanes amb B.O.M ( contes de bruixes, ogres i monstres ) a la Ciudad del saber, va ser i ha estat un dels millors regals d’aquest any.
El cartell el compartia amb Cuentistas.es, Charo Pita, la Caperuza Roja i Pablo Albo.
Feliç de ser-hi i de viure_ho!

Al mes de juny, anotat a l’agenda hi tenia l’esperada MARATÓN DE CUENTOS DE GUADALAJARA, una cita que espero no perdre’m mai. Espai màgic i únic! Amb un equip de gent que treballa de valent per tenir a la ciutat plena de contes del 13 al 15 de juny.

http://maratondeloscuentos.org/spip/

I el record que em va quedar d’haver format part de l’acte reinvindicatiu organitzat per AEDA i els Amigos del Teatro Moderno “Narración oral en la puñetera calle” http://amigosdelmoderno.org/2014/06/14/una-lluvia-de-cuentos/
Una pluja de contes que van fer aturar la pluja i esperem que reobrin el teatre.
En Pep, l’Ines i en Mario que em van fer riure i sentir-me com a casa.
Acompanyar a la Patricia a la seva sessió de contes, compartir habitació amb l’Helena, recargolar-me del riure a hores de la matinada i mantenir el batec de la Maratón. Gaudir dels Inauditos amb una fantàstica Mónika Klose així com de tota la programació. Quedar_me frapada amb la Betsolari (improvisar versos en basc (bertsoak)) Tantes, tantíssssiiiiimes emocions en 46 hores.

Aquest va ser el principi d’un any que no oblidarè … Al juliol m’esperava ETNOSUR http://www.etnosur.com/web/narradores/
SALTA!!! va ser la sessió triada. Contes per adults i aquí m’estrenava sola per a públic adult.
Cuentos que saltan a mi memoria, historias de vértigo y de agua, leyendas de miedo y deseo.
Conjunto de narraciones imposibles pensadas para saltar de flor en flor cual tigre saltimbanqui. Salta a la vista que es imposible estar a la que salta, en salto de cama, cuando saltan los plomos.
Mezcla de fantasía urbana y feroz tradición.
Les cames em tremolaven però l’acollida dels Pepines i tenir a en PepePérez al costat van fer que el meu pas per Alcalà la Real envejable, si algú hagués mirat pel forat del pany.
I conèixer a la Sole Candela, la Maricuela i en Luis Correia, fer-la petar a l’hora de dinar, gaudir de bon circ i música… Passar fred junts a Jaen en ple juliol… us ho creieu?

La cua d’agost em tenia una sorpresa preparada: Benicàssim http://benicassimcultura.es/cultura/actividades/Cuentacuentos
Contes per a menuts amb Qui no té nas? i pels més grans amb Salta!!!
Compartir viatje, platja, contes i àpats amb en Yoshy i en Gonzalo… quin luxe!

I… seguirem Saltant! per atrapar la sort…

Sa majestat escamonsa

Cos de serp, ales de dinosaure, cap de lleó i alè de foc.

drac_princesa_cavSa majestat, el més savi i bell de tots els dracs, fa milers d’anys que sota la seva panxa hi escalfa el tresor més gran del món.

Es pentina les seves lluents escates, tanca els ulls i somia sortir de la seva cova per tornar a volar, per veure terra, per veure mar.

Recorda quan menjava ovelles i ensumava el temor de les donzelles.

Li venen ganes de lluitar amb herois i deixar de menjar fonolls.